domingo, 30 de diciembre de 2012

MONTGRÒS - CARA SUR

La cara sur del Montgròs cuenta con diversos itinerarios equipados y paralelos. La dificultad de los mismos va en aumento de derecha a izquierda, puesto que la pared es cada vez más vertical en su parte baja. De esta manera comenzamos en el V de Juan Bala y terminamos en el 6b+ de Stupida Sonrisa. A tener muy en cuenta que van en diagonal, pero inclinada a la izquierda, por lo tanto, si continuamos recto, saldremos por la vía contigua, y casi sin enterarnos. Todas se encuentran equipadas con paraboles de distintas métricas pero, al contrario de lo que alguien pudiera pensar viendo la reseña original, estos no se encuentra excesivamente cerca y te obligan a escalar entre seguros. Todas finalizan muy cerca de la cima y podemos optar por bajar rapelando o subir a la cima, ya sin cuerdas, por unas pendientes herbosas con tendencia a la izquierda. Posteriormente a estas, abrimos Tot el que vola a la cassola, esta vía añade un nuevo largo (de IV + o -) por encima del final de los anteriores; evitando el tramo a pie y alargando la escalada unos 60 metros más. De las dos chapas instaladas en esta última tirada, la última vez que pasé por ahí, faltaba una. Si alguien se decide por esta salida y la repone (10 mm.), mejor para todos, sino hay una sabina un poco más a desmano pero que cumple la función. Me acabo de dar cuenta que en la entrada de la aresta de la Salamandra falta el texto, ya lo tiré, cada día estamos peor del coco.

viernes, 28 de diciembre de 2012

ÓRGANO DE MONTORO - ALMA DE ANIMAL

Nuevo itinerario en el Órgano de Montoro. Poco a poco, y exploradas ya las posibilidades más sencillas, evidentes y, digámoslo, guarrillas; van apareciendo vías con dificultades más sostenidas y en busca de los paños más espectaculares y de mejor roca. Primera ascensión a cargo de José, J. Ramón y Mija.

miércoles, 26 de diciembre de 2012

SUPER-RÁPPEL

Un par de fotos: Bruc, el perrito de ABC y el magnífico ráppel de la Inclinada (foto ABC).

jueves, 20 de diciembre de 2012

BESIBERRI DEL MICH - LORENZO CANALE

Totalmente fuera de época, a quién le interese ya se lo guardará, reproduzco esta ascensión efectuada por Oriol. Deberemos tener en cuenta que está allá arriba y que fue abierta sin cuerdas, por lo tanto sin ningún equipamiento fijo. Por aquí la roca suele ser bastante fisurada, llevar un poco de todo, dentro de la parafernalia normal para este tipo de ascensiones.

PLANA/DIA

Un par de imágenes de un par de estéticas planchas Montserratinas (La Roca Plana … y la Paret del Migdia) situadas allá arriba y en las que no llegas a asegurar desde el volante, lástima. Igualmente incluyo en esta entrada el último dibujo d’en Girben que, personalmente, es el que más me gusta, tanto por su belleza como por su originalidad. Ideal para pasarse un rato largo recorriéndolo y explorando agujas que teníamos casi olvidadas tras haberlas recorrido en nuestra más tierna infancia.

miércoles, 19 de diciembre de 2012

MOLES DEL DON - RIVETS OF BABYLON

Sin marcharnos de Els Ports, aprovecho para reproducir la más reciente obra de Koki y Jordi Mena en Les Moles del Don. Una buena opción mixta. "A vegades només busques una mica d'ombra per estar fresquet i el resultat és una via increïble, al•lucinant, preciosa… Possiblement la més bonica que recordo dels últims anys; totalment recomanable i en un entorn preciós que ens convida a fer un bon "pataxof" a les gorges del riu per refrescar-nos a la seva riba després d'escalar. No, no és fàcil, però qui va dir que escalar ho fos? I el plaer, no costa sempre un mica d'esforç??" Koki Rivets of Babylon (235m, V+/A2) Moles del Don, Estrets d'Arnes Koki Gassiot i Jordi Mena Setembre 2012 Vídeo a: http://www.youtube.com/watch?v=0J0zdxjQoLY Rivets of Babylon Moles del Don, Estrets d'Arnes Via molt bonica i espectacular en ambient impressionant per la zona desplomada que travessa. Cal considerar les dificultats de retirada. Aproximació: Venint d'Horta de Sant Joan, direcció la Franqueta, deixar el cotxe a l'aparcament dels Estrets. Dirigir-se pels estrets direcció Arnes i arribats al pont de ciment (en mal estat) travessar el riu pel gual. Un cop al camí de l'altre banda retrocedir 15m i començar a pujar per tartera (evident) cap a la via "Escorpions". Arribats a un 20 de metres de la paret anar flanquejant-la a la dreta seguint els trams de bosc més obert, baixant una mica fins a la canal/diedre que separa les dues roques. La via comença just al peu d'una balma a l'esquerra de la canal. L1: Entrar a la balma (Iº) i sortir-ne per l'esquerra per una placa vertical (1 rivet) seguir a l'esquerra per terreny fàcil en una espècie de diedre obert (III/IVº) fins a la reunió (1 rivet i 2 parabolts): 35m, 1 rivet. L2: Continuar per fissura (IVº) fins a una gran feixa sota el sostre. Seguir en artificial a l'esquerra evitant la part més desplomada del sostre (Ae i A1). Caldrà col·locar dos ganxos. Una fàcil sortida en lliure ens fa arribar a la balma de la reunió (1 rivet i 2 parabolts): 25m, 10 rivets. L3: Sortir de la balma de la reunió a l'esquerra per un passadís que comunica amb una segona balma (V+) fins arribar a un rivet que ens permet passar a la tercera balma (Ae i Vº). Tornarem a sortir d'aquesta balma a l'esquerra amb passos d'artificial i lliure combinats i col·locant alguna peça (V, V+ i A1) fina a la lleixa de la tercera reunió, còmode i àmplia (1 rivet i 2 parabolts): 30m, 6 rivets. L4: Tornem a sortir a l'esquerra, en diagonal, amb passos de V+ ben protegits amb rivets fins a una fissura cega que escalarem en artificial (A2) que ens portarà a una nova balma ("buitrera"). L'entrada a la buitrera és mol difícil (V+) doncs la roca es relliscosa pels excrements de les aus. d'allí un travessia ascendent en diagonal a la dreta (Ae, A1) ens porta fins a la reunió (1 rivet i 2 parabolts): 30m, 7 rivets i un pitó. L5: Sortim de la reunió a la dreta per un relleix i escalem una especie de xemeneia (IVº) fins a un rivet d'on continuarem combinant lliure i artificial (A1 i Vº) fins que la paret perd verticalitat. Seguirem un bon tros en lliure (IV i IV+, un pitó) fins a un nou rivet on tornarem a escalar de forma combinada (Ao i V+) fins a la renuió muntada en un relleix (2 parabolts): 45m, 7 rivets i un pitó. L6: Sortim de la reunió en diagonal a l'esquerra a buscar una canaleta (IVº i després IIIº) que ens portarà fins a un ampli relleix on farem la reunió (2 parabolts): 40m, 1 rivet. L7: Sortim a l'esquerra per enfilar l'esperonet que portà fins a un collet on acaba la via (IIº i Iº). D'allí és pot pujar fàcilment fins el cim de la roca: 40m Des del collet es pot descendir per la ruta normal (direcció sur) o anar a buscar algun dels sistemes de rappel instal·lats.

martes, 18 de diciembre de 2012

LA SALAMANDRA - MONTBAU LLIURE

Al hilo de la Freekópata, continuamos con su vecinita de la izquierda: Montbau Lliure. Inicialmente parecía una excelente alternativa y lo es, pero no tanto. Todo son opiniones personales, pero no acabó de hacerme el peso y es una pena porque podía ser una de las mejores líneas de Montserrat, pero … Para gustos, tantos como personal, que cada cual juzgue y aquí me quedo. De entrada, para motivar, os dejo algunas fotos, las tomadas de lejos, son obra de Gemma.

sábado, 15 de diciembre de 2012

MONTSAGRE D'HORTA - ÀNIMES DE FOC

Variaremos de flanco para desplazarnos a los Ports, desde dónde Joan Solé nos envía la reseña de una nueva vía que supera tres zócalos calcáreos, consiguiendo 430 metros de escalada. Aquí seguro que no encontramos a nadie. Sobre la aproximación y demás datos de la vía, reproduzco sus mismas palabras: Aproximación: Por La carretera T-330, Entre Horta de Sant Joan i Prat de Compte, en su km 20,3 coger camino con paso por debajo de la misma carretera en sentido sud este (en la izquierda nos queda el barranc de vinya) continuar por la pista principal para 2,1 km. En este punto dejar la pista principal para coger pista a nuestra izquierda , o sea sentido este (este tramo, más adelante, sin vehículo 4x4 podría resultar impracticable, pero no imposible) iremos ladeando la montaña por esta pista hasta su final, llegando en un pequeño collado donde dejamos el coche (lugar que el mapa indica con el topónimo Les Pasteres). Total 3,9 km de pista. Desde aquí nos aproximamos en sentido sud este al 1º muro en 10 minutos (zona afectada por fuego forestal) Descenso: De la cima del Tossal d’engrilló descendemos por la pista de su vertiente sur i rápidamente cogeremos el sendero que nos lleva en sentido sud oeste hacia un altiplano, donde buscaremos en sentido noroeste el punto débil de la muralla del Montsagre llamado “pujador d’en Valero”en una 1h., a buen ritmo, llegamos de nuevo al coche. También cave la posibilidad de que un “buen amigo” nos venga a recoger con vehículo 4 x 4 a la cima del Tossal d’Engrillo. Larga pista forestal, con un primer tramo asfaltado, que se coge en el km 28,5 de la carretera T-333 saliendo de Prat de Compte sentido Tortosa (11 km de pista total). MONTSAGRE D’HORTA (HORTA DE SANT JOAN) PARET NORD-OEST DEL TOSSAL D’ENGRILLÓ (1073 M) ÀNIMES DE FOC (430 m. 6b+): VIA OBERTA PER JENICE LAFARGA, ELOI CALLADO I JOAN SOLÉ ENTRE EL 30 DE JULIOL I EL 1 D’AGOST DE 2011 (VIA DEDICADA ALS COMPANYS BOMBERS GRAF MORTS EN L’ INCENDI D’HORTA DE SANT JOAN DEL 21 DE JULIOL DE 2009) La via esta composada de 3 sòcols rocosos de roca calcària. Per fer l’escalada integral dels 3 Sòcols cal caminar entre 5 i 10 minuts per les feixes boscoses que els uneixen. El 1º sòcol 130m +100 m. aresta fàcil, el 2º sòcol 140 m. i el 3º i últim 60m. Amb un recorregut total de 430 m. ens plantarem pràcticament al mateix cim del Tossal d’en Grillo (punt culminant de la Serra del Montsagre on s’hi troba una caseta de punt de guita d’incendis forestals). Cal prestar especial atenció en el 7º i 9º llarg de corda degut a la roca un xic descomposta. (grau obligat 6a+). La millor roca la trobem en el 1º i 3º sòcol. MATERIAL:SEMI-EQUIPADA AMB PARABOLTS (10 i 8 mm, I CLAUS. TOTES LES REUNIONS EQUIPADES AMB PARABOLTS. 15 EXPRÉS (ALGUNES LLARGUES), BAGUES PER SABINES, JOC DE TASCONS, JOC D’ALIENS, JOC DE CAMALOTS FINS Nº 3

jueves, 13 de diciembre de 2012

LA SALAMANDRA - INTEGRAL FREEKÓPATA

Ese día nos juntamos una buena colla: Llullu, Francesc, Gemma, Jipi y Pau. Haríamos una excursión combinando con una buena vía y aprovechando para hacer fotos. Por un lado yo, desde una vía a otra paralela y por el otro Gemma, desde el camino de enfrente y por el otro m
ás Francesc con el mei
kinof ese. Mientas Jipi y Pau se dirigen a la Freekopata, nosotros nos acercamos a la desconocida Montbau Lliure, comenzando todos en común en la zona más baja de la pared y ganando (ellos) dos largos sobre su itinerario original. Sobre la Freekopata. Poco puedo decir, salvo que se ve una línea muy atrayente y que tengo pendiente, que está reequipada y las imágenes que salieron esa jornada. En otro orden de cosas, parece inminente el cierre total de la pista entre La Vinya Nova y Collbató. Vamos mejorando con el tiempo a cada vez peor. El siguiente paso será saturar de vehículos las calles cercanas a la pista en Collbató y, por supuesto, aún más la Vinya Nova. Entonces prohibirán el aparcamiento en estos lugares? Por otro lado, creo que masificará aún más a las zonas cercanas al vehículo: Can Jorba, Vinya Nova… No se si es bueno o no, aunque personalmente pienso que si esta pista se utilizaba de toda la vida, sería de justicia poder seguir haciéndolo.

miércoles, 12 de diciembre de 2012

ARESTA DE LA COMA DE GELIS

Aprovechando que estamos en Sant Llorenç, una vía sencilla y popular, recientemente reequipada. Se trata de la larga Aresta de la Coma de Gelis, situada justo enfrente de la Paret de l’Os, al otro lado del lago. Según palabras de Jordi: “va estar uns anys prohibida per tot el tema de la nidificació d'aus, pero ara es pot escalar entre el 1 d'agost i el 31 de desembre. Es una via fàcil, pero agraida, sobretot ara que li hem fet un rentat de cara (una currada del copon!!) tirant blocs, tallant matojos, i posant pitons casolans a caldo als passos mes complicats (hi havia algun pito vell), i hem passat un munt de ponts de roca amb cordino bo”.

martes, 11 de diciembre de 2012

lunes, 10 de diciembre de 2012

PARET DE L'OS - POL

Ramón envía esta reseña de la recientísima línea abierta en la Paret de l’Ós, en Santllors. Parece mentira que a día de hoy aún queden posibilidades de este calibre a pie de coche y en una pared tan popular. Pero de tanto en tanto van apareciendo. Como dice la reseña, preparaos para una vía semiequipada, atlética, de buena presa y con buena roca. Atrayente alternativa con grados a la antigua usanza.

domingo, 9 de diciembre de 2012

EL MONTGRÒS - NAUTILUS

El Montgròs es una de las paredes más características de todo el macizo. Situada en un punto estratégico, en medio de todo y allá arriba, goza de unas vistas impresionantes y es fácilmente identificable. No es hasta hace pocos años, que se ha empezado a explotar su vertiente sur, salvo alguna incursión de M. Blanco, por parte de Kush y Roger. Ellos han abierto un montón de itinerarios sobre buena roca y de dificultades muy asequibles por lo general. De entre todas, la más larga es Nautilus, con más de 300 metros de recorrido y un solo paso de V. Está equipada totalmente con tornillitos de 8, más bien separaditos y ofrece una escalada interesante y más bonita de lo que en principio pudiera parecer por su dificultad. En todo momento tenemos a nuestra izquierda los grandes desplomes de la cara este de la Rampa de l’Esfinx (aquí no tan rampa), le dan un ambiente diferente. En resumen, una ascensión sumamente recomendable para pasar un buen día en la montaña de los pirulos. Un nuevo dibujo de Jordi, esta vez inmersos en Agulles y descendiendo para saltar de roca en roca.